Peix lluna IQF congelat al mar

Durant generacions, els biòlegs van acceptar com un fet que cap peix podia mantenir la calor a tot el seu cos. Aquest dogma es va enfonsar quan els investigadors es van trobar amb el peix lluna-congelat del mar, l'única criatura mai documentada que practicava l'endotèrmia-del cos complet-escalfant no només un grapat de zones especialitzades sinó el seu entorn intern complet. Alguns nedadors atlètics, com alguns taurons i tonyines, aconsegueixen dirigir l'energia tèrmica exclusivament al cap o als ulls, però la resta de la seva anatomia roman subjecta al fred de les profunditats. El peix lluna no funciona sota aquesta restricció, canalitzant la calor produïda metabòlicament a tots els racons del seu marc, des dels teixits centrals fins als extrems de les seves aletes. Aquest assoliment es basa en un sistema d'intercanvi a contracorrent excepcionalment complex teixit a les brànquies, on els fluxos venosos i arterials passen a una amplitud d'un pèl l'un de l'altre, movent-se en trajectòries oposades. El disseny permet que la calor salti del corrent de sortida al corrent entrant, bloquejant de manera efectiva les calories precioses dins d'un cicle tèrmic gairebé a prova de-fuites. El benefici és substancial: a les extensions negres-congelades on els depredadors ectotèrmics es tornen tòrpids i no responen, el peix lluna manté reflexos-ràpids i moviments de precisió, la seva temperatura interna ronda constantment 9 graus F (5 graus) per sobre de la atmosfera freda o fosca que sigui l'aigua.