Peix lluna IQF rodó sencer

Durant segles, la distinció entre les criatures de sang-de sang calenta i de sang-freda va semblar assentada-fins que va aparèixer el peix lluna congelat i va anul·lar aquesta ordenada divisió. Aquesta espècie singular s'ha guanyat el títol de primer peix totalment endotèrmic conegut del món, és a dir, tot el seu cos, no només unes poques regions privilegiades, funciona a una temperatura constantment elevada. Altres-caçadors marins d'alt rendiment, com ara determinades varietats de taurons i tonyines, limiten la seva calidesa a petits compartiments especialitzats, com les orbites oculars o l'interior del crani. El peix lluna, però, empeny la calor a través de cada polzada de la seva anatomia. El mecanisme que permet això és una xarxa fortament enrotllada de venes i artèries empaquetades al complex branquial, que funciona com un intercanviador biològic de contra-corrent. A mesura que la sang escalfada surt cap a les brànquies, passa dins de les micres de sang més freda que entra al cos i, en aquest moment fugaç, l'energia tèrmica salta i es torna cap a dins. Gairebé cap calor preciós s'escapa al mar. La recompensa evolutiva és inconfusible: a les profunditats de l'oceà, on el fred adormidor obliga els competidors a càmera lenta, el peix lluna manté una velocitat explosiva i una potència de cop, el seu teixit muscular ronda constantment a prop de 9 graus F (5 graus) per sobre de l'ambient-per més profund o fosc que sigui el seu terreny de caça.